Som el 14 de març de 1943. Després de 12 anys i una guerra civil, uns quants bisbalencs i bisbalenques estan a punt de recuperar la Passió de la Bisbal. Són les 3 de la tarda, falta una hora per l’estrena i s’estan venent les últimes entrades…” Però els hi van prohibir! Us ho explicarem.

Després de més de 90 anys (1932) tornarem a escoltar aquelles músiques i cors, orquestrats per Josep Canet, transcrits per l’Albert Morcillo i en David Granato, qui també els ha adaptat i arranjat per a cor mixt, així com una representació minimalista de vint escenes de la Passió bisbalenca seleccionats i adaptats per en Jordi Bassa.

Ens hi hem embolicat un centenar de persones, cantaires, orquestra, músics i compositors, actors, actrius i equip tècnic. Intentarem reviure aquell esdeveniment i homenatjar qui va intentar-ho i va acabar essent una víctima més de la dictadura feixista. És la nostra memòria històrica, el nostre Memorial Democràtic com a poble.